Com ha canviat?




Municipi de Pals



El municipi de Pals es divideix en tres nuclis: Pals, els Masos de Pals i la Platja de Pals i té una població d’uns 2.400 habitants. La situació del nucli antic és la característica dels pobles de la plana empordanesa: al cim d’un puig poc enlairat, sobre el planer cobert antigament per estanys i aiguamolls que, en el cas de Pals, varen ser assecats i destinats al conreu de l’arròs. Aquest puig s’anomenava Mont Aspre. Quant al nom de Pals prové del llatí Palus que significa terreny pantanós. 


Durant l’Edat Mitjana, es va construir una muralla que envoltava la ciutat per defensar-la dels atacs corsaris. Els vilatans eren majoritàriament nobles, artesans i mariners que vivien de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Un aspecte important a destacar sobre aquesta darrera activitat és que durant els segles XVI i XVII Pals disposava de port marítim amb moviment de vaixells d’arreu del món.

Torre de l'homenatge

Els primers documents històrics que fan referència a la vila daten del s. IX, encara que els orígens del recinte gòtic siguin molt més antics. En aquesta mateixa època, es va construir el castell de Pals del qual només se’n conserva la “Torre de l’homenatge”. La resta del castell va ser enderrocada a causa dels forts conflictes bèl·lics. Actualment el solar que antigament ocupava el castell està ocupat per la família Pi Figueras El nucli dels Masos de Pals estava format inicialment per masies disperses fortificades de gran interès arquitectònic. Actualment, però, es tracta d’un nucli urbà força poblat. Cal destacar-hi, juntament amb les esmentades masies, l’església dels Masos (s. XVIII).

Esglèsia Masos de Pals

Als anys 60-70, amb l’arribada del boom turístic, es va construir la zona turística de la platja de Pals i això va provocar un augment del nombre d’habitants tot i que ja a finals del segle XVII ja es va viure un fort augment de la població ja que van passar de tenir 140 habitants (s.XVI) a 1152 habitants ( a finals del s.XVIII). Es tracta d’una àmplia platja sorrosa amb una extensió de 3,5 Km, és un lloc ideal per a la pràctica de qualsevol esport nàutic.

Segons l’escriptor empordanès Josep Pla, Pals no mereix una sinó cent visites.

DEMOLICIÓ ANTENES:

La història de la Guerra Freda té un episodi significatiu en el que la platja de Pals hi va tenir molt a veure. A finals de la dècada dels cinquanta, el president nord-americà Dwight Eisenhower va voler fer un pas més en la Guerra Freda i va voler crear una emissora de ràdio a Europa amb la finalitat de filtrar propaganda capitalista en els països del teló d’acer. La decisió estava presa, ara només faltava trobar el lloc adeqüat per dur a terme el seu pla. Després de la II Guerra Mundial Espanya i la seva dictadura van quedar aïllats del panorama internacional per culpa dels crims contra la humanitat que van causar. Durant una bona colla d’anys la situació va continuar així peró a partir dels anys 50 els Estats Units van començar a valorar el profund sentiment d’anticomunisme que tenien Franco i el seu govern autoritari. Com veiem doncs, tot es va anar posant al seu lloc i Espanya es va convertir d’un dia per l’altre en aliada d’Estats Units. La “American Committee for liberation from Bolchevism” (AMCOMLIB), era un projecte americà que volia difondre els ideals capitalistes a els països de l’Est a través de la ràdio. Per a això s’havien d’instal·lar unes antenes a Europa i el lloc escollit, a causa de les noves bones relacions amb els Estats Units, va ser Espanya. A la platja de Pals es van construir tretze antenes. Onze d’elles medien 76 metres d’altura i les altres dos restants 165 metres.

La zona es va escollir per diversos motius: la proximitat al mar, el terreny arenós i que la zona estava pràcticament deshabitada. La primera emissió de Radio Liberty va tenir lloc el 23 de març de 1959 a les 3:00 de la matinada. Els soviètics van intentar interferir la senyal fins l’any 1988, amb la Perestroika de Gorbachov ja bastant avançada i va tenir emissió fins el 25 de maig de 2001.

Les antenes ocupaven una zona de 333,500 metres quadrats i van ser enderrocades el 22 de març de l’any 2006. L’AMCOMLIB havia cedit les instal·lacions a Radio Nacional de España poc després de que finalitzéssin les emissions. El Govern va encarregar a una empresa d’enginyeria el projecte d’enderrocament de les antenes, que es va cifrar en gairebé 1’5 milions d’€. Va haver-hi algun debat a la província de Girona sobre si era el correcte fer desaparèixer les antenes de la zona ja que havia qui creia que les antenes havien fet adquirir molta popularitat al poble de Pals.