SITUACIÓ:
Pals és una vila medieval situada a la Costa Brava
El municipi està dividit en tres zones:
Pals Els Masos de Pals La Platja de Pals
POBLACIÓ:
ZONA | NOMBRE HABITANTS |
Arenals de Mar | 229 |
Mas Tomasí | 280 |
Els Masos de Pals | 613 |
Pals | 1.113 |
Palsmar | 30 |
74 | |
Puig sa Guilla | 56 |
Puig Vermell | 39 |
Sa punta | 24 |
Residencial dels Masos | 82 |
TOTAL | 2.540 |
VEGETACIÓ:
La vegetació més característica de la zona és la pineda, amb pi pinyer i pi blanc; els canyissars situats a les Basses d’en Coll i la vegetació psamòfila situada a la platja.
CULTURA:
QUÈ VISITAR?
1- Ca la Pruna.
2- Passeig Arqueològic.
3- Mirador de Josep Pla.
4- El Castell.
5- La Torre de l'hospital.
6- La plaça de l'Església.
7- Tombes del Carrer Major.
8- Plaça Major.
Museu Casa de Cultura, Ca la Pruna: casa fortificada dels segles XV i XVI. Fou restaurada i actualment està destinada a casa de cultura. Hi podem trobar: el Museu d’arqueologia submarina, una exposició permanent de vins i caves de Catalunya, una sala destinada a exposicions temporals de pintors i escultors i els estris del primer apotecari de Pals, el senyor Desideri Ferrer, cedits pel seu nét, el senyor Mataró.
La muralla: data del segles XII i XIV. Actualment només se’n conserven quatre torres (La torre d’en Ramonet, la torre d’en Rom, la torre de Xinel·lo i la torre de l’hospital) d’un mateix tipus: de planta rectangular i obertes de dalt a baix en la cara que dóna a l’interior del recinte, obertes amb volta de canó o lleugerament apuntada. La vila es va estenent vers llevant, ponent i migdia. Per aquest motiu, el sector de Tramuntana és el més ben conservat.
El mirador Josep Pla: s’anomena mirador Josep Pla en honor a l’escriptor palafrugellenc que sovint va descriure en les seves obres aquest màgic indret des del qual s’observa una magnífica panoràmica de la plana empordanesa amb les Illes Medes al fons.
El castell: data del s. IX. A finals del s. XV, es trobava en estat ruïnós perquè havia estat escenari de diversos fets d’armes. El 1478, el Rei Joan II comunicava al conseller de l’illa que per obrar, reparar i cobrir l’església, concedia el permís per aprofitar les pedres del castell.
Només van quedar “La Torre de l’Homenatge” del castell, dos punts d’arc rebaixats que comunicaven diferents parts de la fortalesa i la base sobre la qual es va construir la capella de la casa. Actualment, és la residència privada de la família Pi i Figueres. El Dr. Pi i Figueres era un metge fill de Pals i establert a Barcelona que va adquirir el terreny on antigament hi havia hagut el castell de Pals. Encara que es tracti d’un edifici modern, té les mateixes característiques que la resta d’edificis gòtics que configuren el recinte.
A
Torre de l’Homenatge: magnífica torre romànica de planta circular del s. XI- XII construïda sobre un pòdium de roca natural. La seva alçada és de 15m. S’anomena “Torre de les Hores” perquè després de l’enderroc del castell en el s.XV s’hi va col·locar un campaneret gòtic. És interessant observar també les tombes visigòtiques situades sobre la roca al voltant de la torre.
L’Església: l’Església de Sant Pere de Pals ja existia l’any 994. Part de la pedra amb la qual es va construir procedeix de l’antic Castell de Pals. S’hi poden apreciar les diverses tendències arquitectòniques que la configuren: base romànica (s. X-XI), absis i nau d’estil gòtic (s. XVII) i campanar i terrabastell (s.XVIII).
Les tombes del Carrer Major: s’han trobat sepultures escampades per tota la vila: a “Ca la Pruna”, al costat de la “Torre de les Hores”, al Carrer Major, etc. Daten de l’època visigòtica (anteriors a l’any 1000).
Plaça Major: en aquest punt, hi trobem l’arc gòtic de sortida del recinte emmurallat, el qual podia haver format part d’una llotja o plaça coberta semblant a la que es conserva a Ullastret, i l’edifici actual de l’Ajuntament.
Les basses d’en Coll: Al llarg del seu camí s’observen els arrossars, que romanen inundats a l’estiu i secs a l’hivern. La cultura de l’arròs dins l’Empordà comença, segons els documents existents, l’any 1452, any en què es va atorgar una concessió per a la construcció d’un molí d’arròs a Pals i els canals de reg corresponents. Cap al segle IX els àrabs van introduir l’arròs a la península i segurament a les contrades de Girona. Des de llavors ha estat cultivat a les zones humides properes al riu Daró, Ter i Fluvià. El 1894 Pere Coll i Rigau, després del seu retorn de Cuba, va comprar les propietats Arenals de Mar i Mas Gelabert. A la primera propietat (una immensa extensió de dunes i estanys al costat del mar) va plantar 1.000.000 de pins per fixar el sòl i organitzar una explotació forestal. A la segona propietat, el Mas Gelabert, va reprendre la cultura de l’arròs que havia estat abandonada gairebé un segle i va aconseguir que tota aquesta cultura aconseguir una nova autorització l’any 1909.
